Reconstruïm la geometria d'elements i infraestructures mitjançant escàner làser 3D

Alguns dels nostres projectes de patrimoni

El nostre treball basat en la tecnologia Escàner de Llum Estructurada, ens permeten generar a partir de les dades recollides una gran quantitat de documentació geomètrica mitjançant programari de processament i edició malles i impressions 3D.

Escaneig i digitalització edifici duanes de port Barcelona (1896 - 1902)

L'edifici de la Duana del Port de Barcelona està situat davant les Drassanes del barri del Raval de Barcelona, ​​just davant del Port Vell, buscava monumentalitzar l'entrada marítima a la ciutat i, al mateix temps, pretenia racionalitzar les operacions de control i taxació de mercaderies.

Va ser construït entre 1896 i 1902 per l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia en col·laboració amb Pere Garcia Fària, amb planta en forma d'H, seguint l'habitual estil eclèctic de l'autor.

És un edifici monumental format per dos cossos paral·lels units per un altre cos transversal. La part que dóna al mar és més baixa i té tipologia de nau industrial. El cos principal, en canvi, té aspecte de palau, amb una façana monumental ricament ornamentada amb motius clàssics, alguns d'ells escultures d'il·lustres i famosos escultors de l'època com Eusebi Arnau.

La façana té un aspecte monumental, que recorda l'arquitectura centre-europea, amb decoració de motius clàssics -principalment en ordre jónico-, rematada amb els escuts de Barcelona, ​​Catalunya i Espanya, i amb dues àguiles i vuit lleons alats, obra d'Eusebi Arnau.

Escaneig en 3D i digitalització de l'arc romà de Bará (13 a.C.

L'Arc de Berà. És un arc de triomf (Arc de Berà) és un dels millors exemples d'arc monumental d'un va que tenim a Espanya, i un dels més coneguts. Està situat sobre el traçat de la Via Augusta, avui convertida a la carretera N-340. Fins entrat el segle XX el traçat d'aquesta via discorria passant per sota del monument. La Via Augusta va ser la més llarga de totes les calçades romanes d'Hispània, recorria uns 1500 km des de Gades (Cadis) fins a Narbo Martius (Narbona, a França).

Construït sobre l'any 13 a.C., durant el mandat de l'emperador August, va ser inclòs dins de reforma de la xarxa de vies que va suposar un canvi de traçat de la via Hercúlea al seu pas per Tàrraco. Aquesta reforma va suposar el canvi de nom de la via, que a partir d'aquest moment va passar a cridar Via Augusta.

És un arc honorífic constituït per un cos central sobre dos pòdium de planta rectangular que consten de tres fileres de carreus, decorat amb falses pilastres acanalades que culminen en capitells corintis. Té una única obertura en arc de mig punt. La part superior de la construcció té un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa. Està construït amb pedra calcària, probablement d'algun jaciment proper.

Escanejat 3D i digitalització escuts de pedra del pedestal monument a Colom (1888), obra de l'arquitecte Gaietà Buigas

El Monument a Colom és un conjunt escultòric situat a la plaça del Portal de la Pau de Barcelona. Construït en homenatge al descobridor Cristòfor Colom, està erigit en el punt d'unió entre les Rambles i el Passeig de Colom, davant del port vell de Barcelona. Va ser construït en el context de les obres de millora del litoral de Barcelona efectuades amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888. L'autor del projecte va ser l'arquitecte Gaietà Buigas, i en la decoració escultòrica van intervenir diversos artistes. Mesura un total de 57 metres d'altura, i es divideix en tres cossos. La base del monument està envoltada per un sòcol amb relleus historiats intercalats per escuts de pedra calcària, obra de l'escultor ornamentalista i famós decorador de façanes Lluís Ferreri.
En aquest pedestal es troben 8 escuts de dimensions 1,60 x 1,35 x 0,15. Com es pot observar els escuts van ser escanejats en 3D mitjançant làser i per a la seva postproducció vam ser més enllà del núvol de punts, generalment útils per a eines CAD, sinó que addicionalment es va transformar en format paramètric per al seu tractament posterior en eines tipus Solidworks o la seva reproducció física mitjançant impressores 3D o fresat CNC.
 

Escanejat, digitalització i reprodueix en 3D el nou orgue de la Basílica de la Mercè a Barcelona

Aquest nou òrgan ha estat impulsat per la Germandat de la Mercè i construït pel taller del mestre Gerhard Grenzing. Aquest instrument monumental, de destacada tradició litúrgica, servirà per omplir un buit en el panorama musical de la ciutat. L'instrument es va estrenar al setembre de 2018 i va passar a comptar amb un instrument de 3.000 tubs i 48 registres, enfront dels prop de 1.500 tubs i 18 modalitats anteriors.

El constructor d'òrgans Gerhard Grenzing, que té el seu taller al Papiol (Barcelona) i és referent internacional com un dels millors mestres orgueners del món ha estat l'encarregat d'aixecar el nou òrgan apte per a interpretar tots els estils i èpoques, tant de la música catalana, com la ibèrica, alemanya i francesa.

L'anterior òrgan de la basílica va ser projectat el 1940 per Gaietà Estadella, que va morir el 1944, abans de poder-lo acabar, quedant un instrument inacabat i caòtic. A nivell funcional la deficiència més gran era la duresa extrema dels teclats, amb valors que superen els 500 grams (el doble dels valors màxims admissibles) i que feia impossible que l'organista pugui tocar amb un mínim de comoditat. Aquest estat el seu ús per a concerts era impossible i el seu paper en les celebracions litúrgiques limitat.

ScanPhase escaneja i digitalitza l'ermita de Sant Onofre (Segle XV)

L'ermita de Sant Onofre es troba situada en l'entorn natural de la Serra de la Marina, municipi de Badalona a la província de Barcelona.

Aquest petit oratori dedicada a Sant Onofre va ser construït pels monjos del proper Monestir de Sant Jeroni de Murtra, en un lloc aïllat anomenat la lloma de les ermites. Edificada al segle XV (1498-1501) es van construir com a part de l'entramat del monestir per donar cabuda a les necessitats dels monjos de retirar-se en l'oració durant certes temporades.

És una ermita de planta i absis recte, coberta a dues vessants amb el cavallet perpendicular a la façana, hi ha restes d'un campanar. S'accedeix mitjançant una porta dovellada d'arc de mig punt feta amb dovelles de granit gris, cal remarcar que la central està caiguda amb relació a les altres. A la porta s'accedeix per un tram de graons semicircular.

Disposa de dues finestres. La de la façana, sobre la porta que és estreta i alta, d'arc de mig punt i adornada amb escultures. La segona, a l'absis, alta i estreta i rebaixada al mur. És el punt de llum de l'altar.

Digitalització dolmen Pedra Gentil, monument del neolític

@ScanPhase escaneja i digitalitza el dolmen de Vallgorguina també anomenat la Pedra Gentil situat dins el Parc Natural del Montnegre i el Corredor, monument megalític com molts altres a la península i del que se sap ben poc, el qual s'estima que va ser construït entre el 3500 a. C i el 2000 a. C.

El dolmen està format per 7 megàlits verticals, que suporten un gran bloc megalític superior horitzontal. Els 7 megàlits verticals no són tots d'una única peça, sinó que 3 d'ells consten d'una gran pedra i una altra petita pedra superior juxtaposada, un d'ells consta de 3 parts (base inferior, gran pedra central i petita pedra superior). La seva altura exterior és de 1,53 metres (interior: 1,28 metres).

La disposició dels megàlits és de forma circular, amb una distància entre ells que oscil·la entre els 20 i 39 centímetres, deixant una gran obertura entre dues megàlits, de 81 centímetres, a manera de porta d'entrada.

El gran megàlit superior horitzontal, està partit per la meitat, amb una certa separació entre les seves dues parts (25 centímetres). La seva longitud màxima és de 3,16 metres i la seva amplada, de 2,54 metres.

Digitalització i impressió en 3D escultura El Desconsol (1903) de l'escultor Josep Llimona

Scanphase ha digitalitzat la coneguda escultura El Desconsol, realitzada en marbre blanc per Josep Llimona i Bruguera (1863 - 1934) i actualment conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. La primera versió, de guix, és de 1903.

El 1907 Llimona va presentar l'escultura a l'Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona, ​​el que li va valer el Premi d'Honor. L'obra va ser adquirida pel Museu Municipal de la ciutat i posteriorment es va incorporar al fons del MNAC a 1909.

El 1917 Llimona va esculpir una rèplica, en marbre i d'una mida més gran, per l'estany ovalat del jardí que Jean-Claude Nicolas Forestier havia projectat l'any anterior al parc de la Ciutadella. Danyada per la contaminació, l'escultura va ser substituïda el 1984 per una còpia, i l'original es guarda a l'interior del Parlament de Catalunya.

El procés de digitalització es va realitzar generant-se un núvol de punts a partir de 3600 frames, necessaris per a poder crear la malla completa de superfície definitiva que va permetre la impressió 3D realista en polímer a una escala de 1:12.

Digitalització i reproducció 3D escultures del Museu Europeu d'Art Modern (MEAM)

Scanphase ha digitalitzat la coneguda escultura del Museu Europeu d'Art Modern realitzada per l'escultor austro-alemany Josef Thorak (1889 - 1952), conegut en el seu moment pels seus "grandiosos monuments" i la seva preferència per les escultures neoclàssiques musculoses nues.

El procés de digitalització es va realitzar en tres parts, tenint en compte l'alçada de l'escultura 4m, generant-se un núvol de punts a partir de 4500 frames, necessaris per a poder crear la malla completa de superfície definitiva que va permetre la impressió 3D realista en polímer a una escala de 1:15.

Amb aquest treball es reafirma la importància de la digitalització 3D d'elements de patrimoni artístic i cultural, ja que dóna accés a tots els públics el coneixement i contacte amb obres d'alt valor que abans només es podien aconseguir presencialment.

Impressió 3D Rotonda di San Lorenzo, edifici de Planta Central romànic

La Rotonda di San Lorenzo, situat a la localitat de Màntua, Llombardia, és un exemple notable de Planta central o edifici on tota l'arquitectura s'organitza al voltant d'un eix central.

L'edifici es va construir en l'any 1083 sobre les restes d'un temple romà dedicat a Vesta de l's.IV. Segons la tradició, per desig de Matilde de Canossa, com evocació de la Anàstasi (Resurrecció) a Jerusalem.

L'església, un exemple notable d'art romànic, s'articula en una planta central circular, complementat per un absis semicircular El nucli central formada per 10 pilars circulars de maó formant un deambulatori, les dues columnes situades a l'est davant de l'absis són dues antigues columnes amb capitells.

El temple va ser tancat a l'adoració en 1579 a disposició del duc Guglielmo Gonzaga i va declinar amb força rapidesa: primer es va convertir en un magatzem i després, un cop descobert, un pati circular per a ús privat en el populós districte de Màntua gueto jueu.

El 1908 l'edifici va ser expropiat i, després de la restauració, es va tornar a obrir en 1911 i va tornar al culte el 1926. Per tornar-lo a les formes originals probables, es va usar com a model la rotonda de Sant Vaig prendre di Almenno San Bartolomeo.

ScanPhase digitalitza i reprodueix en 3D escultura La Diosa (1909) de l'escultor Josep Clarà i Ayats

Scanphase ha digitalitzat la coneguda escultura La Deessa (1909), realitzada en marbre blanc per l'escultor Josep Clarà i Ayats (1878 - 1958). Aquesta notable obra es troba emmarcada en el "mediterranisme", terme per designar especialment als artistes plàstics del moviment noucentista de l'ambient català, amb un gran sentit del ritme i volums tersos, trencant amb l'anècdota i amb una gran cura de la forma buscant la bellesa juntament amb la perfecció formal.

L'escultura participa a 1910 en l'Exposició Nacional sent premiada i l'any següent aconsegueix medalla d'or en l'Exposició Internacional d'Amsterdam. El 1927, rep la invitació de l'ajuntament de Barcelona per al projecte d'escultures de la plaça Catalunya, però a causa de la seva nuesa i per les pressions moralistes del moment és retirada, però la nit anterior a la inauguració de l'Exposició Internacional de 1929, va ser de nou col·locada, aconseguint un gran èxit entre el públic. El 1982 es trasllada de la plaça de Catalunya al vestíbul de la Casa de la Ciutat de Barcelona.

El procés de digitalització es va realitzar generant-se un núvol de punts a partir de 3800 frames, necessaris per a poder crear la malla completa de superfície definitiva que va permetre la impressió 3D realista en polímer a una escala de 1:12.

Digitalització i reproducció 3D d'escultura Hèrcules d'Albert Madaula

Scanphase digitalitza i reproducció 3D d'escultura Hèrcules d'Albert Madaula (1986), artista polifacètic (director de cinema, fotògraf, pintor, escultor) barceloní, completament obsessionat pels cossos humans i sobretot per les seves mirades, la fotografia i la pintura van ser els àmbits artístics que li van captivar i li van fer definir el seu estil.
El treball va consistir en l'escaneig i digitalització de l'escultura original en argila mitjançant escàner de llum estructurada, generant-se un núvol de punts a partir de 1900 frames, necessaris per a poder crear la malla completa de superfície definitiva, que va permetre la impressió 3D realista en polímer a una escala d'1: 3, la qual es va realitzar en parts, tenint en compte el volum original.
Amb aquest treball es reafirma la importància de la digitalització 3D d'elements de patrimoni artístic i cultural, ja que permet el seu tractament posterior i dóna accés a tots els públics el coneixement i contacte amb obres d'alt valor que abans només es podien aconseguir presencialment.

ScanPhase escanea, digitaliza e imprime en 3D esculturas de los talleres de Art Bona

Scanphase ha escaneado, digitalizado e impreso en 3D esculturas de los talleres de Art Bona, caracterizados por combinar a la perfección la magia del diseño artístico con la fantasía escultórica de todos sus modelos.

El proceso de digitalización se realizó aplicando la proyección de un patrón de luz y su registro en un sistema de adquisición, teniendo en cuenta que era necesario capturar y reproducir detalles menores de 2 mm. Luego de la generación de la nube de puntos fue preciso elaborar una malla de polígonos considerando los detalles exigidos y los espesores mínimos viables para su impresión 3D en polímero (escalas 1:1 y 1:2).

Con este trabajo se reafirma la importancia de la digitalización 3D de elementos de patrimonio artístico y cultural, ya que da acceso todos los públicos el conocimiento y contacto con obras de alto valor que antes sólo se podían conseguir artesanalmente.

Reproducció i impressió 3D escultures de Jorge Egea

Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Egea ha estat professor al Departament d'Escultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i actualment és director de l'Institut Català de Recerca en Escultura (ICRE).

Els treballs van consistir en l'escaneig de les seves obres i la reproducció 3D de les mateixes a diferents escales.

Esta misma técnica se ha realizado para otras esculturas de diferentes autores.

1 / 1

Please reload

© 2016 - 2019 by ScanPhase 

c/Ample 12, 08002 - Barcelona, España

Telf +34 93 3150251 / +34 610 292886

info@scanphase.com

Escaneo láser 3D - Escaner láser - Nube de puntos - BIM - Ingeniería inversa - Arquitectura - Ingeniería - Patrimonio - Industria - Fotos 360 - Videos 3D